Acostumats al menú Michelin, ara es desesperen havent de pair el plat combinat del dia, com el derbi
Sosté el president que acusar aquest Barça de no jugar bé forma part del circ i és pedra llançada des de les files adversàries. Piqué especula amb cara de pomes agres que lluiria l'aficionat si en cinc anys només haguessin obtingut una lliga i una copa. Ja hi som: el Madrid d'eterna referència, l'excusa que tot ho tapa, com si no tinguéssim criteri propi.
Ens veiem immersos en una pugna constant entre dos equips irreconciliables, un estira i un arronsa, que alimenta aquest circ tant gran que és la rivalitat. Uns afirmen que guanyant Sant Pere canta, que l'essència del joc no és important, que el resultat és, al cap i a la fi, el que importa. Els altres aquells als qui els perd l'estètica, semblen els guardians de les essències, nostàlgics de la puresa i grandesa del model sublimitat.Són els que exigeixen recitals d'esplèndida bellesa, golejades a dojo, meravelles constants, aquells qui estan acostumats al menú Michelin , a la degustació de plats de cinc forquilles i als qui ara s'han de conformar amb el plat combinat de cada dia, de vegades descongelat, com vam poder veure ahir, contra l'Ajax, o el dia del derbi entre d'altres.
El grau d'esforç i concentració a minvat notòriament, la pilota no corre a les fantàstiques velocitats d'antuvi i el col.lectiu no sembla fi, al marge que li plantin al davant la ja habitual muralla. Alguna cosa hem de criticar, tradició de la casa, dirà el president. Mai no en teniu prou, es queixera el central. Vivim entre el blanc i el negre, sense matisos, rumiarà l'observador distant, i també li atorgarem la seva part de raó. Però a banda de les lectures interessades, hi ha senyals d'alerta. Deu ser que certes peces bàsiques han envellit, com va deixar caure sibil·linament el Tata Martino en una roda de premsa de fa un temps.
Deu ser que costa trobar la manera de reinventar-se. Deu ser que convé treballar ara de valent per gaudir després. Però també és cert que, convindreu, ni corren com abans ni s'esforcen d'igual manera. Els artistes del circ semblen tips de donar-ho tot en cada actuació, i més quan al final del camí espera un mundial. I la certesa final : o treballen ara o ensopegaran amb la mateixa pedra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada