El nen i el Globus d'Or

Com a un nen, aquell nen que va al centre comercial i s'obsessiona amb el globus daurat que hi ha a la botiga del cantó. No para fins a aconseguir-lo. Es clar, les dependentes per no fer un lleig li donen, el nen amb cara d'alegria ja és feliç... 

L'ha estat implorant des de fa no sé quants mesos, com un nen que ho vol tot per a ell. Bé, doncs ja la té, la Pilota d'Or, per a vergonya d'un premi que va clarament a la baixa, i més a partir d'aquesta edició, en què un jugador se l'endú sense haver guanyat absolutament res amb el seu equip. Cristiano Ronaldo, a diferència de l'any passat, que va deixar plantada la FIFA i els altres candidats, ahir sí que va exhibir el somriure de l'avar. Ara, si us plau, deixa de plorar, que hem quedat prou tips, de tu i dels teus aduladors.

Si colpidor va ser que Fabio Cannavaro se l'endugués un any, no menys estrambòtic és aquesta edició en què un jugador que no ha guanyat absolutament res rep una distinció que, com a mínim, requereix un títol, encara que sigui menor. O això pensàvem.

S'ha acabat la tortura d'un premi que, des que el governa la FIFA, va clarament a la baixa. El premi de la Pilota d'Or no podia caure més baix, aquest any. Estava predestinat a aquest final, si acabava a les mans de Cristiano Ronaldo, que té el dubtós mèrit d'haver-se'l endut sense dur res al sarró. Què és el que voten periodistes, seleccionadors i capitans, llavors? Si es tractava d'atorgar-li un reconeixement, al marge del bunyol que fa uns mesos va muntar un diari madrileny per distingir el madridista per sobre de tots els convidats, ja hi ha la Bota d'Or o, si s'escau, un guardó d'aquells a tota una trajectòria.

No hi ha per on agafar l'actual edició de la Pilota d'Or, especialment des del dia en què el president de la FIFA, Joseph Blatter va quedar en evidència en un acte públic, i per desgreuge al portuguès madridista, que es va sentir ofès per una pseudoimitació –encara que no més ofès que alguns periodistes d'aquests que només criden–, posteriorment es va reobrir el període de votacions, decisió que xoca frontalment amb qualsevol lògica. No es d'estranyar que un país mínimament seriós com el Regne Unit tingui a aquest dirigent i a la seva institució cada dia en el punt de mira per la pudor que diuen que desprèn l'organisme.

Malaguanyat premi que algun cop, però d'això fa força anys, tenia un atractiu que ara mateix no es veu per enlloc. És clar que, en tot aquest estira i arronsa, si no existís Messi, res de la disbauxa que s'ha viscut aquest any hauria succeït. Repassem: el Barça guanya la lliga i Messi torna a ser Pichichi, però s'interpreta, a partir de l'oracle amb què sempre s'interpreten les coses a Espanya, que el seu final de temporada no mereix cap reconeixement, potser perquè després d'haver guanyat quatre cops seguits la Pilota d'Or, com aquell que es va inventant les regles segons transcorre la partida, no té dret a una cinquena. Messi amb la seva selecció fa la feina quan toca, però sembla que el que importa és el paper en la repesca que fa Cristiano amb la seva selecció. En la repesca, eh!

Després de la pèrdua dels Jocs Olímpics i de la terra promesa que airejaven amb l'arribada dels casinos, sembla que a la Meseta per fi canten victòria.